Cartes a les estrelles

Hi ha un noi especial que de dia arregla telèfons i de nit escriu poemes mentre parla amb les estrelles, i aquestes el coneixen com El Petit Poeta. Per poder escoltar-les millor, ha muntat un gronxador al sostre de casa seua. El Petit Poeta amaga un secret, i és que a la seua botiga no només arregla telèfons: a alguns clients, aquells més tristos i angoixats, també els intenta arreglar la ment. Perquè aquesta màgia funcioni, necessita vint-i-set poemes. N’escriu una cada dia, durant cent dies. Ni una de més, ni una de menys. Llavors, les envia al telèfon de qui ho necessiti per ajudar-lo a reflexionar, per reorganitzar les seues prioritats o bé per recuperar la confiança perduda. També per ajudar-lo a retrobar l’amor, ja sigui per algú, per ell mateix o per la vida. Quan un client necessita salvar-se, el Petit Poeta se n’adona molt ràpidament. Després de tot, ja fa més de cent anys que escriu poemes i arregla cors des del seu palau. Se n’adona mentre treballa en els seus telèfons mòbils que, com a objectes personals, amaguen els seus pensaments, desitjos i les seues emocions més íntimes. Per fer-ho, tria les persones que necessiten alguna cosa, però no saben ben bé què és. D’aquesta manera, els seus poemes poden ajudar-les. El principal objectiu és que els utilitzin per viure, estimar, curar-se, enamorar-se o inclús per demanar disculpes. No obstant això, ell també necessita salvar-se, i ho ha sabut gràcies a tres històries: tres vides que ha arreglat i que, al cap i a la fi, increïblement, li han arreglat la seua. Li han fet entendre que ha d’anar a recuperar una persona sense la qual no pot viure. Però, abans de començar el seu viatge, el Petit Poeta ens deixa vint-i-set poemes que són com un mapa o instruccions per fer-les servir quan necessitem reconstruir-nos, entendre’ns, agafar forces i transformar-nos com les papallones, i que, finalment, puguem ser la millor versió de nosaltres mateixos.