Camí a Anantapur

L'obra és un narració en primera persona de la veu del Pau, un noi jove que, en principi, no té cap interés a anar a l'Índia ni vol conèixer el món de la cooperació internacional. Ell, com tanta gent, viu centrat en la seva existencia i en tot allò que l'envolta i que té ben a la vora. Quan el Pau ens explica tot el que li passa a l'Índia no vol alliçonar a ningú, més que res perquè tampoc no sabria com fer-ho. Així el lector viu el seu costat les experiències sorprenents que li passen, i en molts moments la narració també té elements humoristics o ironics.