Breviari d'antípodes

La lírica i la pregària: excrescències radioactives de la soledat. Flors negres esclafades entre les pàgines d'un llibre d'instants. Memòria d'exilis. L'exili vers les antípodes de tants mots sens correlat: Déu, home, ànima . . . La metàfora. La paraula sempre en exili. Vers l'indret de la metamorfosi on els colors sodomitzin els nombres. Vers la carícia. Vers la besada. Vers la tendresa. Vers el Sentiment que transcendeix els sillogismes de la Raó. Vers la nit del poeta, l'ésser antipodal: intelligència ternària i alhora primitiva, illuminada pel llamp d'Heràclit; però també: memòria del temps, sacrifici i retribució segons el principi d'Anaximandre. Heus aquí el testimoni del tendre anyell sacrificat vers la crisàlide de la metàfora. Pere Perelló i Nomdedéu