Boscúria

Boscúria sorgeix de caminar, d’observar l’estat salvatge de les coses en el seu entorn i de la impossibilitat de donar-li explicació. Caminar pel pur plaer de caminar i de no anar enlloc concret, simplement d’avançar, de gaudir i de deixar la ment en blanc. Mentre es camina d’ordenen i s’escriuen les nostres experiències, tot es fa lentament.