Auguste Rodin

Quan va conèixer Auguste Rodin, Rainer Maria Rilke tenia vint-i-set anys i era encara un poeta poc conegut i ple de dubtes. L’exemple imponent de l'obra de l'escultor, la seva dedicació abnegada a la humil tasca de modelar les superfícies, la seva voluntat incondicional de sotmetre's a les exigències de la disciplina artística, van marcar profundament el jove escriptor i el van obligar a replantejar-se la seva manera d'entendre l'escriptura. D'aquella trobada en va sorgir una prosa d'una bellesa inquietant, l'assaig titulat Auguste Rodin, en el qual Rilke aborda qüestions estètiques cabdals de l’obra de l'artista, que també són importants per a la seva pròpia praxi poètica: qüestions centrals, doncs, per a l’art modern. En l'Auguste Rodin, per la seva qualitat literària i la seva profunditat, hi trobem una presentació única d'un dels escultors més rellevants de la història de l'art.