Assassinat a L'Havana

Per a realitzar l’estudi exhaustiu de les peripècies transatlàntiques d’aquesta «parella dissortada» de Manacor que formaven Joan Amer Nadal i Joana Soler Llull, els historiadors Albert Carvajal i Antoni Gomila, com és habitual en ells i com a bons investigadors que són, han elaborat un treball acadèmic de recopilació històrica impecable i seguint el procediment científic estàndard quant al plantejament, la hipòtesi inicial, la verificació empírica i les conclusions. El que passa és que, en aquest cas concret i degut a les especials característiques dels personatges, les localitzacions, les situacions i les coincidències històriques que es donen en aquest excel•lent treball, m’ha semblat detectar en els autors una voluntat estètica i literària (no sé si casual o premeditada) que s’allunya una mica de la sobrietat pròpia del gènere assagístic. Vull dir que, durant la lectura i la relectura d’Assassinat a l’Havana. De Manacor a l’exili: història d’una parella dissortada, tot i saber que es tracta d’una investigació assagística rigorosa i canònica, he tengut la sensació tot el temps de llegir una novel•la o, fins i tot, un argument per a una sèrie televisiva. Del pròleg de Tomeu Matamalas.