Ars moriendi 2

En Ars Moriendi, Miserere nobis, Satan, vam quedar que l’Emperador de l’Infern anava a dormir rumiant sobre la mena d’Apocalipsi que ens cal. Ara reprenem la història sobre un fet inesperat: En un rampell de lucidesa la humanitat reconeix que està desitjant almenys una Catarsi i, intuint que el déu de les escriptures no hi està preparat, decideix encarregar-la a la Sagrada Tríada Infernal. Una crònica on distintes veus s’alcen des de l’Infern per explicar-nos de què morirem esdevé un retrat de la humanitat fet sobre el mirall del que deixem fora del nostre món, l’Infern, governat per les divinitats de la Saviesa, l’Amor, el Destí i el Sentit Comu, enriquit amb anècdotes sobre la vida quotidiana i subtileses de la política Infernal i una mirada fragmentada sobre l’Apocalipsi Satànica, la Solució Final.