Amb tot, hi ha el no-res

La poesia de Navarret és valenta: no defuig el monstre. Constateu quants versos no hi ha en què s’especula sobre formes diverses de violència. Arbres imponents i ocells i papallones negres van desfilant per aquests versos. La mort es disputa amb la vida. Com aquell qui diu, no hi ha ni un sol vers plàcid. Ja sigui una peça escrita mirant el Cantàbric a la ciutat de Sant Sebastià, ja sigui un poema sobre immigrants que moren en l’intent d’assolir la costa de la llibertat.