Amalia i els esperits : la vida de la cèlebre espiritista en la Barcelona de l'Exposició Universal de 1888

Amalia Domingo Soler (1835-1909), feminista i anticlerical, va ser la veu principal de l’espiritisme del seu temps. Escrigué articles, llibres doctrinals, contes i unes memòries, i durant anys dirigí una important revista espiritista. La seva vida és el fil conductor d’un assaig narratiu senzillament fascinant. Tanmateix, Amalia i els esperits és més que una biografia. D’una banda, és una història de la Barcelona noucentista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea. És l’època de Companys, Prat de la Riba, Gaudí, Claramunt, el primer catalanisme, la Revolució industrial, l’Exposició Universal de 1888 i la revolució anarquista de la classe treballadora. Ja s’intueix, en definitiva, el món del segle XX, i la controvèrsia entre ciència i religió és imperant. A la vegada, també és una història de l’espiritisme, molt popular a l’Europa de l’època tant entre intel·lectuals com entre obrers i petits burgesos. Patrícia Gabancho, escriptora i periodista, incorpora a l’assaig el transcurs de la mateixa investigació, de manera que la narració adopta un to detectivesc divertit i genuí. Amalia i els esperits és una obra que us captivarà des de la primera pàgina.