Albertine desapareguda II

En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, una ciutat amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. Un cop allà retroba la serenor i l’energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels canals i dels palaus, sinó també per la de les noies que es va trobant en les seves passejades. En el viatge de tornada, s’assabenta del compromís d’en Saint -Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d’ella, ara ja una dona casada, on, inevitablement, en moments d’intimitat es faran reveladores confidències.