Aiguasexe

L’autor, amb el títol del lilbre, s’endinsa per l’univers de la poesía de la sensualitat, feta de evocacions i metàfores eròtiques que pretenen ser com un joc sexual, és a dir, com una interrelació del vol amb la caiguda, del goig amb el sufriment, de la llibertat amb la submissió, però a la recerca de la seducció del cos i de l’ànima de l’altre i amb la intenció de deixar el seu record perdurable on també els plaers efímers i les sensacions incertes afligeixen i desconcerten. Aiguasexe s’ha d’entendre com un ritual secret que fa esclatar les relacions dels amants, la imaginació creadora que fa moure i condueix l’acte eròtic per camins encara sense esbrinar. Aiguasexe significa la possibilitat de sensualitzar i sexualitzar imatges amagades com aquell pont lluminós que va de la carn al somni, cap a la terra humida, regada per la pluja. Es l’erotisme i l’amor, que formen, tal com diu Octavio Paz, la flama doble de la vida.