Absurd profund

Què pot fer una persona en una situació límit, on la seva supervivència depengui del control de si mateixa i d’acon­seguir comunicar-se amb l’exterior des d’un reduït espai aïllat per tones i tones d’aigua? Per què unes persones tenim la sort que tenim i d’altres la desgràcia de ser desarrelats, mancats d’educació, de serveis bàsics, de dignitat i de respecte? Ofec, angoixa, ironia i reflexions conviden el lector a fer-se preguntes i a incorporar-les, si vol, al seu registre de memòria. Dubtes amb moltes respostes, problemes sense respostes clares, plantejaments oberts. Cada lector agafarà la part que consideri, la que no l’escanyi, la que pugui assimilar. O no: potser no se sentirà atret per res. Del blanc al negre hi ha una àmplia gamma de grisos i les qüestions vitals poden tenir tants punts de vista com persones les formulin.