(A) poemes

Els (a)poemes (que no és només —o potser gens— l'«a» privativa —el prefix grec—, que precedeix, parentèticament, el substantiu masculí plural genèric) que aquí es presenten i representen —i mai no serà millor titllada l'empresa de re-presentació— constitueixen una culminació d'artesania filològica i sublimació poètica, fruit d'anys de treball (i de plaer), d'hores d'inventiva, de temps d'enginy, d'ascètica imaginativa, però també, cal no oblidar-ho, de picar pedra de llenguatge. Són (a) poemes en tots els sentits preposicionals possibles (i potser fins i tot els impossibles), i són també poemes (a) pel sentit primigeni de la lletra primera de l'alfabet, i pel sentit que sol donar-se a aquesta lletra d'excel·lència (si se'ns permet d'afegir-hi interpretacions afalagadores). Alfred Sargatal ha treballat cos a cos (poema a poema) per fer ressonar amb molta de magnitud i substància la poesia d'e.e. cummings en català, feina ímproba i esplèndida, si no monumental. Una crestomatia selecta però generosa de més d'un centenar de poemes. El lector que pugui mínimament (o màxima) acarar i seguir a partir de l'original aquestes versions en podrà donar fe. Del pròleg de VÍCTOR OBIOLS