Ramon Violant i Simorra (1903–1956), nascut a Sarroca de Bellera, fou etnògraf i folklorista. Sastre d’ofici, es formà de manera autodidacta i, després de traslladar-se a Barcelona el 1921, compaginà durant anys l’ofici familiar amb els estudis sobre etnologia i cultura material. Les campanyes de recerca al Pallars i als Pirineus, que amplià a altres territoris, combinaven el treball de camp amb la recollida d’objectes i la documentació de la vida i els costums locals.
El 1940 esdevingué conservador de la secció etnogràfica del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, on impulsà la recerca i la presentació museogràfica de les cultures populars. Publicà monografies i articles sobre cultura material, folklore, vida pastoral, celebracions i tradicions dels Pirineus i d’altres comarques catalanes. Entre les seves obres hi ha estudis sobre l’etnografia del Pallars i de Reus, les pràctiques nadalenques i l’art popular. Morí a Barcelona el 1956.
