Pau Vila i Dinarès fou pedagog i geògraf. Després d’iniciar-se en l’ensenyament, el 1905 fundà l’Escola Horaciana i, més endavant, es diplomà a l’Institut Rousseau de Ginebra, on s’orientà cap a la geografia regional. Va exercir la docència a Catalunya, Colòmbia i Veneçuela, i també hi desenvolupà recerca geogràfica. A Catalunya estudià la divisió territorial en comarques per encàrrec de la Generalitat republicana; a Colòmbia publicà una nova geografia del país i a Veneçuela impulsà els estudis geogràfics.
El seu treball comprèn estudis de geografia física, humana i històrica, així com obres sobre Catalunya i els territoris on va viure. Entre les seves responsabilitats hi hagué la càtedra de Geografia de l’Escola Normal de Barcelona i la presidència del Centre Excursionista de Catalunya i de la Societat Catalana de Geografia. El 1939 s’exilià a Colòmbia i després s’establí a Veneçuela; tornà a Catalunya el 1962. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1976 i fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 1969.
