Vila-Abadal i Vilaplana, Jordi (1926- )

Jordi Vila-Abadal i Vilaplana va ser psiquiatre, escriptor, monjo i activista social. Va estudiar Medicina abans d’ingressar, el 1946, al monestir de Montserrat, on va viure fins al 1965; després va continuar la vida monàstica a Sant Miquel de Cuixà fins al 1968. Un cop secularitzat, va reprendre els estudis de Medicina i va exercir de psiquiatre, amb una dedicació destacada a l’atenció de persones amb drogodependències.

La seva obra inclou assaigs sobre la joventut i les drogodependències, biografies i llibres de caràcter personal. Va escriure sobre el seu pare, el doctor Lluís Vila d’Abadal, i sobre l’abat Aureli M. Escarré, i va publicar una trilogia formada per Cartes al cel, Noves cartes al cel i Cartes que no lliguen. També va mantenir una trajectòria cívica vinculada a l’antifranquisme i a iniciatives d’acollida i acció terapèutica; va presidir el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals entre 1998 i 1999 i va cofundar la Plataforma pel Dret a Decidir el 2006.