Vicenç Riera i Llorca va néixer a Barcelona el 1903 i fou escriptor, traductor i periodista. Abans de la Guerra Civil va col·laborar com a ninotaire en publicacions com L'Esquella de la Torratxa i La Rambla, i va treballar en diversos diaris. Després de la guerra va viure a l'exili, primer a França, després a la República Dominicana i, entre 1942 i 1969, a Mèxic.
La seva obra inclou novel·les, contes, llibres de memòries i d'investigació, i teatre. Tots tres surten per l'Ozama, publicada el 1946, tracta de catalans exiliats a l'illa; més endavant també va escriure novel·les de temàtica mexicana. Va rebre el Premi Prudenci Bertrana el 1970, el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la i el premi Sant Jordi el 1971, i la Creu de Sant Jordi el 1985. Va morir a Pineda de Mar el 1991.
.jpg){kind=link}