Joaquim Viaplana Lleonart és lingüista i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Format en Filologia Clàssica, es doctorà en Lingüística General per la Universitat de Reading i en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Va començar a exercir com a professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona el 1975, després d’haver ensenyat Filologia Grega en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seua recerca se centra en la lingüística descriptiva, especialment en fonologia i morfologia, i també s’ha ocupat de dialectologia. A la Universitat de Barcelona va ser vicerector de personal acadèmic entre 1984 i 1986 i director del Departament de Filologia Catalana en dos períodes, entre 1988 i 1994 i entre 1998 i 2000. És autor d’obres sobre dialectologia i lingüística catalana i ha participat en projectes de recerca sobre variació lingüística dialectal, incloent-hi l’anàlisi de corpus orals.
