Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) fou narrador, gramàtic i lexicògraf. Va estudiar per a mestre mercantil a l’Escola de Comerç d’Alacant i, abans de dedicar-se plenament a l’escriptura, treballà en la indústria del calcer. Als anys trenta inicià l’activitat periodística i literària a Alacant, i també impulsà la difusió de la normativa valenciana.
La seua obra combina la narrativa amb l’estudi i la divulgació de la llengua. A partir dels anys cinquanta recollí i elaborà literàriament rondalles populars valencianes; més endavant publicà treballs de gramàtica i lexicografia, entre els quals destaca La flexió verbal, apareguda el 1983. Col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear i formà part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1987 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, el 1993, la Creu de Sant Jordi.
