Valls i Taberner, Ferran (1888-1942)

Ferran Valls i Taberner fou advocat, historiador medievalista i arxiver. Es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1910, i es doctorà en Dret i en Història per la Universitat de Madrid. També estudià a l’École des Chartes de París. Entre 1913 i 1927 fou professor d’Història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i, durant un curs, catedràtic d’Història d’Espanya a la Universitat de Múrcia.

Ingressà al cos d’arxivers el 1913 i treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que dirigí des del 1929 i novament a partir del 1939. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i presidí aquesta institució, l’Ateneu Barcelonès i l’Escola de Bibliotecàries. La seva obra inclou estudis d’història jurídica catalana, edicions de textos jurídics medievals i una Història de Catalunya escrita amb Ferran Soldevila.