Eduard Vallès Pallarès (Horta de Sant Joan, 1971) és historiador de l’art i professional de museus, especialitzat en l’obra de Pablo Picasso i en l’art català de finals del segle XIX i començaments del XX. Es va doctorar en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona el 2016, amb una tesi sobre la influència de l’art català en Picasso a través de Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. També té un màster en estudis avançats d’història de l’art i un màster en desenvolupament local i regional per la Universitat de Barcelona, i un postgrau en direcció d’institucions, plataformes i equipaments culturals per la Universitat Pompeu Fabra.
Ha combinat la recerca amb el comissariat i la gestió museística. El 2002 va esdevenir el primer director de la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac; posteriorment va treballar com a conservador del Museu Picasso de Barcelona i del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on el 2023 va ser designat cap de col·leccions. També forma part de l’equip directiu del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan. En la seva activitat investigadora s’ha ocupat especialment de la recepció de Picasso a Catalunya i dels seus contextos artístics i literaris. Ha publicat diversos estudis sobre Picasso, ha dirigit projectes editorials vinculats al Museu Picasso i ha comissariat exposicions sobre Carles Casagemas i altres artistes de la modernitat catalana.
