Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 1952–1992) fou poeta, narrador, professor, polític i activista. Llicenciat en Filologia Romànica, va exercir de professor a l’ensenyament secundari. Va formar part de la generació dels setanta i contribuí a obrir camins d’experimentació formal i temàtica en la literatura catalana. La seva trajectòria es va iniciar amb la poesia, influïda per l’existencialisme, i es va estendre a la narrativa, on va publicar relats i novel·les.
Entre els seus poemaris hi ha La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal, guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia. La seva primera novel·la, Interruptus, va obtenir el Premi Documenta i el Premi de la Crítica de narrativa catalana. També va col·laborar en diverses publicacions periòdiques i va traduir Història de l'ull, de Georges Bataille. En l’àmbit cívic, fou un dels fundadors de Comissions Obreres a l’ensenyament, regidor a Premià de Dalt i membre de la Comissió Política Nacional d’Iniciativa per Catalunya.
Les seves obres
13 obres per descobrir.
