Teresa Pàmies i Bertran va ser escriptora, periodista i activista. Nascuda a Balaguer el 1919, va ingressar el 1937 a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i va participar en la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Després de l’exili republicà, va estudiar periodisme a la Universidad Femenina de Mèxic i va treballar a Ràdio Belgrad i a Ràdio Praga, on redactava emissions en català i en castellà.
De retorn a Catalunya el 1971, va continuar la seva activitat literària i periodística. La seva obra té un fons autobiogràfic i tracta sovint l’exili i la memòria; el seu primer llibre, Testament a Praga, escrit amb el seu pare, va rebre el Premi Josep Pla el 1970. També va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Granada el 2012.
