Tell Lafont, Guillem.

Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 1861–1929) fou advocat, notari i poeta. Es llicencià en Dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona el 1881, exercí d’advocat i, després d’obtenir per oposició una plaça a la Diputació Provincial, esdevingué notari a Gràcia i Barcelona. També ocupà càrrecs de responsabilitat a institucions jurídiques, entre els quals la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el deganat del Col·legi de Notaris de Barcelona.

La poesia, que conreà des de jove, se centra especialment en sonets, madrigals i odes. El 1900 obtingué el títol de Mestre en Gay Saber després de guanyar tres premis ordinaris als Jocs Florals de Barcelona. Publicà en diverses revistes i, en l’àmbit jurídic, escrigué treballs sobre dret català, romà i immobiliari, així com sobre legislacions europees. La seva activitat combina, doncs, la pràctica notarial i jurídica amb una trajectòria literària desenvolupada en el català de la seva època.