Joan Teixidor i Comes va ser escriptor i editor. Format en humanitats i ciències als escolapis d’Olot i als jesuïtes de Casp, es va establir a Barcelona el 1929 i aviat es va vincular als cercles literaris de la ciutat. Va ser membre fundador dels Quaderns de Poesia i de la revista Destino, i el 1942 va fundar l’editorial Destino amb Josep Vergés i Matas. També va col·laborar en diversos mitjans i va presidir la Fundació Joan Miró entre 1975 i 1981. La seva obra abasta la poesia, la crítica i la història de l’art, la crítica literària, la crònica de viatges, el memorialisme i l’articulisme. Va escriure també sobre artistes com Salvat-Papasseit, Gaudí, Miró i Tàpies, i va reunir en antologies les columnes que publicava a Destino i El País. El 1989 va rebre la Medalla d’Or al mèrit artístic de Barcelona i el Premi Ciutat de Barcelona per Fluvià.
