Tanizaki, Junichiro (1886-1965)

Jun’ichirō Tanizaki va ser un escriptor japonès, autor de novel·les, contes, teatre, assaigs i guions per al cinema mut. Va iniciar la carrera literària el 1909, i el relat «Tatuatge», publicat el 1910, el va donar a conèixer. Va estudiar a la Universitat Imperial de Tòquio, però va deixar els estudis el 1911 per motius econòmics. Després del terratrèmol de Kantō de 1923, es va traslladar a Kyoto i va aprofundir en l’estètica i la cultura japoneses; posteriorment va viure a Kobe. En la seva obra conviuen l’interès per la modernitat occidental i la tradició japonesa, així com l’exploració de la sexualitat i de les relacions familiars.

Durant la Segona Guerra Mundial, la publicació de «La tènue neu» va ser interrompuda per les autoritats perquè l’obra no contribuïa a l’esperit bèl·lic. Després de la guerra, va recuperar el reconeixement literari i el 1949 va rebre el Premi Imperial de Literatura del Japó; aquell mateix any, el govern japonès li va concedir l’Orde de la Cultura. El 1964 va ser elegit membre honorari de l’American Academy and Institute of Arts and Letters. Va morir el 1965 a Yugawara, a la prefectura de Kanagawa.