Aleksandr Isáievich Solzhenitsyn va ser un escriptor i historiador rus. Es va formar en matemàtiques i física a la Universitat Estatal de Rostov i va servir a l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Detingut el 1945 per unes cartes en què criticava Stalin, va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats i després enviat a l’exili interior. Les experiències als camps de treball i a l’exili van alimentar bona part de la seva obra.
La seva narrativa va abordar la repressió soviètica i el sistema del Gulag. El 1962 va publicar Un día en la vida de Iván Denísovich, relat sorgit de la seva experiència als camps, i posteriorment va escriure Pabellón del cáncer a partir de la malaltia que havia patit. El 1970 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Expulsat de la Unió Soviètica el 1974, es va establir als Estats Units i va tornar a Rússia el 1994, on va viure fins a la seva mort.
