Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1908 – Gavà, 1999
Josep Soler i Vidal (1908–1999) fou un polític, periodista i historiador català, format a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i als Estudis Universitaris Catalans. La seva trajectòria política inclogué la participació en la fundació de diverses organitzacions catalanes i l’activitat a l’exili mexicà, on impulsà el Partit Socialista Català i participà en la revista Pont Blau. El 1965 tornà a Catalunya i treballà per a l’editorial Montaner i Simon i, clandestinament, per a la Gran Enciclopèdia Catalana.
La seva obra historiogràfica tracta figures i episodis de la història catalana, així com la història local de Gavà. Entre els seus llibres hi ha estudis sobre Abdó Terrades, els catalans als inicis de San Francisco de Califòrnia i els camins d’utopia. El 1968 rebé el Premi Jacme March per L’expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines, i el 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
