Baltasar Samper i Marquès va ser pianista, compositor, director d’orquestra, crític musical i etnomusicòleg. Format a Barcelona amb Enric Granados i Felip Pedrell i a París amb Édouard Risler, va començar a treballar el 1924 a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on va encapçalar missions de recerca a les Illes i va recollir cançons de tradició popular.
Va formar part del grup Compositors Independents de Catalunya i va exercir la crítica musical a La Publicitat i en diverses revistes. Com a pianista i director, va actuar a Mallorca i al Principat, i va dirigir l’Orquestra Pau Casals i l’Orquestra de Cambra de Barcelona. Exiliat primer a França i després a Mèxic, hi va estudiar el folklore mexicà, va iniciar la Secció d’Investigacions Musicals de l’Institut de Belles Arts i va ensenyar folklore musical al Conservatori Nacional de Música.
