Joan Salvat i Papasseit (1894–1924), conegut també com a Joan Salvat-Papasseit, va ser un escriptor i poeta barceloní. Autodidacte, treballà en diversos oficis abans de dedicar-se a l’escriptura i a l’activitat editorial. El 1917 esdevingué redactor en cap de la revista Un enemic del Poble, on publicà articles i aforismes, i el 1918 reuní en un llibre articles de crítica política.
La seva obra inclou poesia d’avantguarda, amb cal·ligrames i influències del futurisme, i també una línia lírica pròxima a la cançó i a formes clàssiques. A partir de 1919 escrigué en català. La tuberculosi condicionà els darrers anys de la seva vida; va morir als trenta anys, poc després de publicar El poema de la rosa als llavis. La seva obra poètica pòstuma es va publicar amb el títol Óssa Menor.
