Maria Antònia Salvà i Ripoll fou una poeta i traductora mallorquina, vinculada a la Renaixença. Va començar a escriure poemes en català durant l’adolescència i publicà el primer llibre, Poesies, el 1910. La seva obra poètica s’inspira especialment en el paisatge i, en els poemes autobiogràfics, incorpora la memòria personal. També va traduir autors com Frederic Mistral, Francis Jammes i Alessandro Manzoni; la seva versió catalana de Mireia, de Mistral, es publicà el 1917. El 1907 viatjà per la Mediterrània amb Miquel Costa i Llobera, experiència vinculada al llibre Viatge a Orient. Va estudiar al Col·legi de la Puresa de Palma.
