Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856 – Barcelona, 1937) fou historiador i intel·lectual. Es formà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on després exercí de professor, i també fou catedràtic a la Universitat d'Oviedo. Va ensenyar literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans i presidí l'Institut d'Estudis Catalans.
La seva recerca se centrà en la cultura catalana medieval i en la presència catalana a Grècia, i també s'interessà per la cultura grega. Traduí autors grecs al català i al castellà, i reuní documentació sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria. Fou membre de diverses institucions acadèmiques catalanes i gregues, i el 1930 ingressà a la Real Academia Española.
