Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 1917 – Barcelona, 2004) fou poeta i crític literari català. Especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on es doctorà en lletres el 1948; també es llicencià en filologia hispànica. Fundà el grup cultural Anabis, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la revista Ariel.
Entre 1969 i 1984 fou professor de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i del 1971 al 1984, professor d’investigació al CSIC, adscrit a l’Institut Espanyol de Musicologia. Exercí la crítica literària sobre autors com Joan Maragall, Josep Vicenç Foix i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i publicà estudis sobre poesia popular, folklore i literatura medieval. El 1972 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Rebé la Creu de Sant Jordi el 1993 i, el 2004, el Premi Crítica Serra d’Or de biografies i memòries per Quadern de memòries.
