Isabel Rodà de Llanza és epigrafista i arqueòloga, professora universitària i acadèmica. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, amb especialitat en història antiga, a la Universitat de Barcelona el 1970, i s’hi va doctorar el 1974. Va treballar al Museu d’Història de Barcelona entre 1968 i 1980, primer com a auxiliar d’institucions culturals i després com a conservadora tècnica. El 1972 va començar a fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser professora titular d’arqueologia i catedràtica.
La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’epigrafia, l’escultura i l’arqueologia romanes, especialment en l’estudi de Barcino. Va codirigir excavacions a Santa Maria de Panissars i va participar en l’estudi d’inscripcions de Narona, a Croàcia. Entre 2007 i 2012 va dirigir l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. És acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre d’honor de la Societat Arqueològica de Croàcia. També ha coordinat obres col·lectives sobre el món romà.
Les seves obres
6 obres per descobrir.
