Martí de Riquer i Morera (1914–2013) fou historiador de la literatura i filòleg romànic. Després d’estudiar Comerç, es llicencià en Filosofia i Lletres i s’incorporà a la docència universitària. Va ser catedràtic d’Història de les Literatures Romàniques a la Universitat de Barcelona, on exercí de vicerector el 1965 i hi ensenyà fins a la jubilació, el 1984; també fou vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1970 i 1976.
La seva recerca i la seva obra escrita, desenvolupada entre 1934 i 2004, se centraren en les literatures romàniques, especialment la literatura catalana, els trobadors, la novel·la medieval i la cavalleria. Publicà estudis sobre l’humanisme català, les poesies trobadoresques i les armes i armadures medievals catalanes. Fou membre de la Real Academia Española i rebé, entre altres reconeixements, el Premio Nacional de Ensayo el 1991 per Aproximació al Tirant lo Blanc i el Premi Lletra d'Or el 1999 per Quinze generacions d'una família catalana.
