Eduardo Ripoll Perelló fou prehistoriador i arqueòleg, especialitzat en les cultures paleolítiques i l’art rupestre de les zones cantàbrica i catalana. Es doctorà en prehistòria a la Universitat de Barcelona el 1956, sota la direcció de Lluís Pericot, després d’estudiar a l’Institut de Paléontologie Humaine de París amb l’abat Breuil.
Treballà en excavacions a Empúries i a la cova d’Ambrosio, i estudià també els ibers i les colònies gregues de Catalunya. Va exercir de conservador i director del Museu Arqueològic de Barcelona, dirigí el Museu Monogràfic d’Empúries i, del 1981 al 1986, el Museo Arqueológico Nacional. Fou professor de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
