Rimbaud, Arthur (1854-1891)

Jean Nicolas Arthur Rimbaud fou un poeta francès que va concentrar la major part de la seva obra entre l’adolescència tardana i els primers anys de l’edat adulta. Va començar a escriure versos originals de ben jove i, el 1870, el seu mestre Georges Izambard esdevingué el seu primer mentor literari. La seva poesia, escrita en francès, passà de l’emulació dels parnassians a una veu pròpia, amb recerques sobre la llengua, imatges i personificacions; també se l’associa amb el simbolisme.

El 1873 completà Une saison en enfer, i l’any següent treballà a Londres en els poemes en prosa que formen les Illuminations. Va deixar d’escriure literatura als vint anys i, més endavant, va viure i treballar fora de França: fou empleat d’una agència comercial a Adén i es dedicà al comerç a Harar. Després d’anys de viatges per Europa i altres territoris, una malaltia al genoll el va obligar a tornar a França el 1891. Morí a Marsella aquell mateix any, als trenta-set anys.