Santiago Riera i Tuèbols va ser enginyer industrial i historiador. Es va doctorar en enginyeria el 1973 i es va llicenciar en història contemporània el 1981. Va exercir de professor de termodinàmica i fisicoquímica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials i, posteriorment, d’història de la ciència a la Universitat de Barcelona.
La seva obra tracta principalment la història de la ciència i la tècnica a Catalunya, amb estudis sobre figures com Francesc Salvà i Campillo i Narcís Monturiol, així com sobre l’evolució de la tecnologia industrial. El 2002 va ingressar com a membre numerari a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. També va col·laborar en programes científics de televisió i ràdio i va ser assessor científic del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
