Riber, Llorenç (1881-1958)

Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 1881–1958) fou poeta, articulista i traductor de clàssics llatins al català i al castellà. Format al Santuari de Lluc i al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, es dedicà a la poesia des dels anys de formació i fou deixeble d’Antoni Maria Alcover. Vinculat a l’Escola Mallorquina, impulsà amb Miquel Ferrà la revista Migjorn i col·laborà en diverses publicacions. El 1913 s’instal·là a Barcelona, on treballà a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i exercí de periodista literari.

La seva activitat inclogué poesia, prosa, articles i traduccions de Virgili, Sal·lusti, Ciceró, Tàcit i Horaci. Fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1910 i elegit membre de la Real Academia de la Lengua Española el 1927; hi ingressà el 1930 amb un discurs sobre Marian Aguiló. La minyonia d’un infant orat, publicada el 1935, narra vivències de la seva infantesa. Després de la Guerra Civil s’establí a Madrid, on continuà la tasca periodística i les traduccions.