Salvador Reguant i Serra (1928–2016) va ser geòleg, estratígraf i paleontòleg. Es va llicenciar en ciències geològiques a la Universitat de Barcelona el 1957 i es va doctorar a la Universitat d’Oviedo el 1966. Després de treballar al CSIC, el 1972 es va incorporar com a professor a la Universitat de Barcelona, on va ser catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica i degà de la Facultat de Geologia. La seva recerca es va centrar en l’estratigrafia del Paleogen del nord-est de la península Ibèrica i en la paleontologia dels briozous.
Va publicar treballs d’investigació i divulgació científica, entre els quals Geologia de la plana de Vic, sobre la sedimentació marina paleògena sudpirinenca, i Geologia històrica, el primer manual d’aquesta matèria en català. També va treballar en la gestió universitària i en la terminologia científica catalana. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i va presidir la Institució Catalana d’Història Natural.
