Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888–1970) fou historiador, polític i periodista. Va néixer a Vic i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1910; també estudià història a Barcelona i en diversos centres francesos. Cap al 1909–1910 estava afiliat a Joventut Nacionalista, branca juvenil de la Lliga Regionalista. La seva carrera política inclogué escons com a diputat provincial per Vic el 1917 i el 1921.
A la Mancomunitat de Catalunya treballà en diverses comissions, inclosa la de la Biblioteca de Catalunya, i fou vicepresident de la Junta d'Educació. Dirigí La Publicitat quan es catalanitzà, el 1922, i La Veu de Catalunya entre 1933 i 1936. El 1936 es traslladà a Itàlia i el 1939 tornà a Catalunya, on es dedicà a estudiar història, especialment el període dels comtes catalans. Entre les seves obres destaquen Els primers comtes catalans i els volums de Catalunya carolingia.
