Ràfols, Josep F. (1889-1965)

Josep Francesc Ràfols i Fontanals estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, on es titulà el 1916, i es dedicà també a la pintura i a la història de l’art. Després d’exercir com a professor d’ensenyament artístic i d’història de l’art, fou catedràtic d’aquesta disciplina a l’Escola d’Arquitectura des del 1943. Va participar en exposicions a Barcelona i Florència i col·laborà en diverses revistes amb articles sobre arts plàstiques i comentaris literaris; també traduí i introduí a Catalunya l’obra de Léon Bloy.

Com a historiador i tractadista d’art, estudià l’arquitectura del Renaixement i el Modernisme català. Fou el primer biògraf d’Antoni Gaudí i ocupà la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura el 1956. Publicà assaigs sobre arquitectura i art, i elaborà, en tres volums, el Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, inventari d’artistes catalans. També exercí d’arquitecte i participà en les obres de la Sagrada Família.