Quiroga, Horacio (1878-1937)

Horacio Quiroga va ser un escriptor uruguaià que va conrear la poesia, el conte, la novel·la, el teatre i el periodisme. Després d’estudiar a Montevideo i passar per l’Institut Politècnic i la Universitat, sense obtenir cap títol, va iniciar la trajectòria literària a Salto i el 1899 hi va fundar la Revista de Salto. Més endavant es va establir a l’Argentina i va viure temporades a Misiones, on va escriure i treballar com a mestre, a més de tenir càrrecs consulars. La vida a la selva va marcar l’orientació de la seva obra cap als temes autòctons.

La seva producció inclou contes naturalistes i relats per a infants, sovint ambientats a la selva i protagonitzats per animals. També va escriure poesia modernista, novel·les i obres de teatre, i va col·laborar en publicacions com La Prensa de Buenos Aires. Va fundar el Consistorio del Gay Saber, grup literari d’experimentació formal, i es va interessar per la crítica cinematogràfica. El 1917, Cuentos de amor de locura y de muerte va consolidar la seva dedicació al conte; l’any següent va publicar Cuentos de la selva, recull de narracions infantils.