Quintiliano, Marco Fabio (ca. 35-ca. 95)

Marco Fabio Quintiliano, conegut en llatí com a Marcus Fabius Quintilianus, fou un orador, advocat, retòric i pedagog hispanoromà, nascut a Calagurris Nassica Iulia, a la Tarraconense. Es formà a Roma amb Remi Palemó, Marc Servilià Nonià i Domicià Afer. Exercí com a professor d’eloqüència i advocat a Hispània, i després desenvolupà a Roma una carrera docent i jurídica. Vespasià li confià la primera càtedra pública de retòrica, que regentà durant vint anys; també educà membres de la família imperial i formà alumnes com Plini el Jove. Retirat de l’ensenyament l’any 89, es dedicà a escriure.

La seva obra més coneguda, De institutione oratoria, consta de dotze llibres i tracta la formació de l’orador, des de l’educació elemental fins a les tècniques del discurs, la memòria i l’ètica professional. Quintilià hi defensa una educació accessible i adaptada a les capacitats de cada alumne, i rebutja la violència a l’escola. També va escriure el diàleg De causis corruptae eloquentiae, avui perdut. Va morir a Roma cap a l’any 95.