Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962) fou escriptor i filòsof. De jove començà a escriure poesia i, el 1902, guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Idil·li. També desenvolupà una trajectòria com a crític d’art i defensà l’obra d’Antoni Gaudí; el 1905 inicià aquesta activitat amb una conferència a l’Ateneu Barcelonès sobre el pintor Marià Pidelaserra.
En la seva obra filosòfica elaborà un sistema que anomenà primer Sumpèctica, després Hiparxiologia i finalment Pantologia. El 1918 publicà Concepte general de la ciència catalana, on plantejà l’existència d’un corrent filosòfic català. Va escriure també obres teatrals, assaigs polítics i articles per a diverses publicacions. Després d’exiliar-se a França el 1939, tornà a Catalunya el 1942 i reprengué la seva activitat intel·lectual; a partir de 1949 col·laborà en publicacions com Destino.
