Puig i Cadafalch, Josep

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) fou arquitecte, historiador de l’art, arqueòleg i polític. Es formà en arquitectura i ciències fisicomatemàtiques a Barcelona, i es doctorà en aquestes darreres disciplines a la Universitat de Madrid el 1889. Després d’exercir d’arquitecte municipal de Mataró, fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i de la Sorbona. La seva recerca se centrà en l’art romànic i l’arquitectura medieval catalana; també impulsà excavacions a Empúries i treballà en la conservació del patrimoni.

La seva activitat pública el dugué a presidir la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1924 i, més tard, l’Institut d’Estudis Catalans, del qual també presidí la Secció Històrico-Arqueològica. Publicà estudis sobre arquitectura romànica, arquitectura gòtica i art medieval català, entre els quals destaca L’arquitectura romànica a Catalunya, elaborada amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals. Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on continuà estudiant monuments romànics. La seva obra combina l’activitat arquitectònica amb la recerca històrica i arqueològica i la gestió d’institucions culturals catalanes.