Pous i Pagès, J. (1873-1952)

Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 – Barcelona, 1952) fou escriptor, periodista, dramaturg i polític. Després d’iniciar estudis de medicina i filosofia, que no va acabar, s’incorporà a la vida literària i periodística de Barcelona. A partir del 1900 col·laborà com a crític d’art i, el 1904, entrà a la redacció d’El Poble Català; també escrigué teatre, novel·la i narrativa breu. Les seves primeres novel·les s’inspiren en el món rural, i la seva obra combina sovint qüestions socials i polítiques.

Durant la Guerra Civil dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i presidí l’Ateneu Barcelonès. El 1939 s’exilià i continuà escrivint; el 1944 tornà a Barcelona i presidí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana. Entre les seves obres hi ha novel·les, peces teatrals, articles i proses poètiques. La seva trajectòria va unir l’activitat literària amb el periodisme i la participació en la vida cultural i política catalana.