Pons Marquès, Joan

Joan Pons i Marquès fou escriptor, historiador, poeta, crític literari i arxiver. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1922, després d’iniciar estudis d’arquitectura. Com a arxiver, treballà a Tarragona i dirigí l’Arxiu Històric del Regne de Mallorca, on dugué a terme una tasca de catalogació; també fundà i dirigí la Biblioteca de Cultura Artesana. En l’àmbit literari, col·laborà en diverses revistes i dirigí L’Almanac de les Lletres, on publicà poesia i traduccions.

La seva obra combina la poesia de l’Escola Mallorquina amb la crítica literària i els estudis històrics, centrats especialment en la història medieval i moderna de Mallorca. Publicà articles i pròlegs d’història, i participà en els Congressos d’Història de la Corona d’Aragó; el 1955 en fou secretari general a Palma. També intervingué en la redacció de l’Avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Mallorca de 1931 i presidí la Societat Arqueològica Lul·liana des de 1937 fins a la seva mort.