Pompeu Fabra i Poch va ser un filòleg català que es va dedicar a estudiar i establir la normativa moderna de la llengua catalana. Va començar estudis d’enginyeria industrial, que compaginà progressivament amb una formació autodidacta en filologia, i el 1889 entrà com a redactor a L’Avenç, que publicà la seva primera gramàtica el 1891.
El 1902 obtingué una càtedra de química a Bilbao, on preparà una gramàtica catalana publicada en castellà el 1912. De retorn a Catalunya, publicà el 1918 la Gramàtica catalana, adoptada com a normativa oficial per l’Institut d’Estudis Catalans. També va treballar en la divulgació de qüestions lingüístiques i en l’elaboració de diccionaris. El 1932 accedí a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona i aquell mateix any publicà el Diccionari general de la llengua catalana. S’exilià a França el 1939 i morí a Prades el 1948.
