Jordi Pomés i Vives és historiador i investigador del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar el 1989 i es va doctorar el 1998 a la mateixa universitat. La seva recerca inicial es va centrar en la història de l’agricultura i de l’associacionisme agrari i popular a Catalunya; la tesi doctoral va estudiar el sindicalisme rural republicà dels anys vint.
Ha publicat llibres, articles i capítols sobre aquestes matèries, així com estudis d’història política i social. Des de 2008, la seva recerca s’ha ocupat dels moviments que han defensat fórmules de concòrdia territorial, com el federalisme, l’iberisme, l’hispanoamericanisme, l’europeisme i el cosmopolitisme. També ha treballat principalment amb estudis biogràfics sobre figures polítiques i intel·lectuals, amb una perspectiva interdisciplinària.
